Hola Rossinyolets!!!! Fa dues setmanes vam anar amb la Tiara a paissejar per les platges de la Costa Brava. Ella mai havia estat per S'agaró ni Castell ni Sant Feliu etc.. així que vaig aprofitar la ocasió per així parlar més amb ella.
Vam anar a esmorsar i després ens vam disposar a visitar totes les platjes desde St Feliu fins Calella de Palafrugell. La Tiara aquell dia es va allissar el cabell, estava guapisimaa!!!
Una anecdota que puc explicar.....Quan estavem a la platja de Castell, la Tiara em va fer una pregunta que em va deixar...sorpresa. Em va demanar si jo creia en les sirenes, i si existien.
Em vaig quedar sense paraules i seguidament vaig intentar respondre, com si m'hagues demanat si existeixen els reis. Jo li vaig dir que no n'havia vist mai cap però que possiblement existissin. :-) I ella em va dir que el dia que anessim al Aquarium demanariem si en tenien alguna o si saben de la seva existencia. Va ser una situació bonisima! hahaha

Hola Rossinyolets! Últimament no he actualitzat amb assiduïtat, però com tots suposo, he passat la primera fase eliminatòria de la universitat, els examens. haha però tot superat, sense cap desil·lusió. 

Fa dues setmanes vam fer una trobada amb dues Rossinyoletes, la Rossana i la Giorgiana. Un plujós diumenge al dematí vam anar al Teatre Municipal de Palafrugell, que la associació La Xarxa, organitza una obra de teatre un cop al mes per als més petits de casa. Vam mirar una obra de Pere Calders, era diferent a les obres que jo havia vist ultimament i tota la obra era en català, un català perfecte. La Tiara va sortir molt contenta, i em va dir que ho havia entés tot i que li va agradar molt. Així que a la próxima no ens ho pensarem en anar-hi. 

La setmana passada, al finalitzar els examens, vam decidir amb la meva mentorada, la Tiara, que fariem una manualitat, algo que he vist que li agrada bastant. 

Un dels dies que vam quedar la vaig portar a la platja de Pals, i amb el temporal tota la vora del mar estava plena de petxines superboniques . La Tiara em va comentar que li agradaven molt i que podiem fer collarets o polseres amb les petxines. Però més endavant els collarets i les petxines van esdevenir un quadre-marc de fotos, que la Tiara va decidir fer amb totes les fotos que ens hem fet. 

Així que vam comprar una fusta i li vam començar a enganxar fotos i petxines de manera que quedes bonic. 

Mentre esperàvem que s'asseques el marc, vaig compartir amb la Tiara dues de les seves aficions, una mirar telenoveles, que la majoria provenen del seu país i l'altra afició les crispetes (d'aquí la foto menjant crispetes). Així que la Tiara em va fer cinc cèntims de la telenovela, i en vam mirar un capítol.

Estic força contenta amb la Tiara, per que poc a poc es va obrint i va agafant confiança amb ella mateixa i amb mi també. Es un amor de nena, tot i que sembla passiva i no mostra gaire els seus sentiments, puc veure que es molt agraïda, i sempre que pot em fa una abraçada, o jo l'agafo del braçet i anem passejant com dues amigues. 

Fins la pròxima Rossinyolitus! :-)